CORTO MALTÈS / HUGO PRATT: DESAPARÈIXER NO VOL DIR MORIR

El 20 d'agost de 1995 va morir Hugo Pratt, el cèlebre autor de Corto Maltès. Un càncer acabava amb la seva vida fa 17 anys. Era prop de Lausanne (Suïssa) i aquest magnífic dibuixant, il·lustrador i guionista de novel·la gràfica, creador d'un dels millors personatges del món del còmic, ens abandonava i deixava orfe en Corto Maltès, qui anys abans, el 1936 s'havia allistat a les Brigades Internacionals per ser partícip, per última vegada, d'aventures romàntiques en la guerra d'Espanya. L'any 1941, Cush dins de l'obra Els Escorpins del desert explica: "sembla ser que en Corto Maltès va desaparèixer durant la guerra d'Espanya". Però desaparèixer no vol dir morir.

La muerte de Hugo Pratt (El País, 22 de agosto de 1995)

 

LA MARATÓ DE TV3: 8.931.418 MILIONS DE GRÀCIES

Durant aquests anys, la investigació sobre el càncer ha avançat molt, i a dia d'avui, molts càncers abans incurables són tractats amb moltes garanties d'èxit.

Aquest any 2012, la Marató de TV3, torna a demanar la solidaritat de tots els catalans. L'any passat, aquesta solidaritat es va transformar en 8.931.418 € de recaptació, en una Marató dedicada als transplantaments d'òrgans i teixits.

 

El càncer és la causa principal de mort de persones entre els 35 i els 70 anys. La recerca científica va obrint noves vies per tractar i curar aquesta malaltia.

Catalunya disposa d’equips de recerca que tenen un alt grau de preparació per afrontar nous reptes i aconseguir que el càncer deixi de ser mortal i es converteixi en una malaltia curable o crònica. Per això, al desembre, La Marató de TV3 es dedicarà al càncer.

Què sabem de nou del càncer?

Que no és una única malaltia sinó que en són moltes. Avui dia ja s’han identificat més de dos-cents tipus de càncers diferents. No hi ha dos tumors idèntics ni dos pacients iguals. Per tant, cada cas necessitarà ser tractat de manera individual i personalitzada.

En un futur, els càncers no es classificaran en funció dels òrgans on s’hagin detectat, sinó en funció de la composició cel•lular dels tumors. Serà més determinant saber quines característiques tenen les cèl•lules del tumor que a quin òrgan s’originen.

En els darrers deu anys les investigacions han avançat més que en els trenta anys anteriors. Els resultats han estat espectaculars i càncers que fa poc eren mortals ara es poden controlar i tractar amb teràpies eficaces.

TARKYNIA: CORTO MALTESE VILLAGE

Tarquínia (Tarkynia) fou una ciutat d'Etrúria, a uns 7 km de la costa de la mar Tirrena, prop de la riba esquerra del riu Marta. Actualment és el nom d'una ciutat moderna (fins al 1922 anomenada Cornéto o Cornéto-Tarquinia), situada a dos quilòmetres de les ruïnes de la ciutat antiga.

Fou una de les dotze ciutats de la Lliga Etrusca i fou suposadament fundada per Tarcon, fill o germà del mític Tirrè (fundador també de les altres ciutats de la Lliga). Justí diu que la ciutat fou fundada pels tessalis (suposadament els pelasgis) als qui atribueix en general la colonització de tota Etrúria. La seva divinitat era Tages. Demaratus, pare de Tarquini Prisc, procedia d'aquesta ciutat segons Ciceró, encara que d'altres el fan d'origen grec (de Corint). Lucum va emigrar de Tarquinia a Roma i va esdevenir rei sota el nom de Lluci Tarquini, connexió que no pot descartar-se.

L'any 398 aC, els tarquínis van estar en guerra amb Roma, la van atacar i van assolar el seu territori mentre els romans assetjaven Veii. Quant els tarquínis tornaven a la seva ciutat foren atacats pels romans. Veii fou conquerida per Roma l'any 396 aC el que va posar en contacte directe a Roma amb Tarquinia i Volsinii. L'any 389 aC, les ciutats del sud d'Etrúria encapçalades per Tarquinia van formar una lliga contra Roma i van intentar reconquerir Sutrium, però el 388 aC els romans van entrar en territori de Tarquinia i van ocupar Cortuosa i Contenebra, que eren dependències de Tarquinia.

La ciutat no torna a aparèixer a la història en els segles següents, i cal suposar que es va unir a les ciutats etrusques i va perdre la seva independència o que va passar gradualment de la condició d'aliada independent a la d'aliada dependent. A la Segona Guerra Púnica apareix esmentada un moment quan va contribuir a l'expedició naval d'Escipió.

L'any 90 aC, era una ciutat aliada dependent i en aquest any va obtenir de Roma franquícia completa. Grac va enviar una colònia que es va dir colònia Tarquinia però no devia arrelar doncs si bé és esmentada al Liber Coloniarum, després no torna a aparèixer. Ciceró ja parla de la ciutat com un municipi i Plini, el vell, la col·loca entre els municipis ordinaris d'Etrúria. La condició de municipi està confirmada per una inscripció trobada al segle XIX. Després només se sapque encara existia al segle IV i probablement va desaparèixer al segle VII degut als atacs dels àrabs.

Actualment les seves ruïnes són a un parell de quilòmetres de la ciutat moderna; d'elles n'és interessant la necròpolis.

Corto Maltese Village (Tarquínia, Itàlia)

HUGO PRATT & CORTO MALTESE: MAGIC LAND

El 1967, Hugo Pratt va trobar-se amb Florenzo Ivaldi, i amb ell va crear una revista de còmics que prengué el nom del seu heroi, Sargent Kirk. En el primer número es va publicar la història més famosa d'Hugo Pratt, La balada de la Mar Salada presentant el seu personatge més conegut, Corto Maltès.

La sèrie de Corto Maltès va tenir continuïtat tres anys més tard a la revista francesa Pif. A causa de la barreja cultural dels seus avantpassats, Corto coneixia múltiples tradicions que anaven de la Càbala a la maçoneria, passant per un coneixement exhaustiu de la història. Moltes de les seves aventures estan situades en èpoques històriques reals i tenen a veure amb esdeveniments reals: la guerra entre França i els colons britànics a Ticonderoga el 1755, guerres colonials a l'Àfrica i ambdues guerres mundials, per exemple. Pratt va fer un estudi exhaustiu de fets i detalls visuals, i alguns personatges són figures històriques reals o, si més no, estan basats en aquestes figures, com l'Alter Ego de Corto, en Rasputín. Molts dels personatges menors es passegen per altres històries de manera que els còmics de Pratt formen part del mateix continu.

Over a smile so gold, I was through
Where did you come from, why did you come from there

Come to me close boy, take my hand
And we'll fly off to a magic land

Lyrics by Stana Katic

SOMNI D'UN MATÍ D'HIVERN-LES CÈLTIQUES

Dins del recopil·latori Les Cèltiques, el mestre Hugo Pratt ens presenta en Corto Maltès al mític escenari de Stonehenge (Anglaterra), parlant amb el corb Puck dins el conte Somni d'una nit d'hivern.

Aquest volum recull les aventures gaèliques d'aquest mític heroi, aquesta vegada, amb el rerefons d'una Irlanda que lluitava per la seva independència i de l'Europa convulsa del 1917.


Versió en italià de la introducció a Somni d'una nit d'hivern  
(Sogno di un mattino di mezzo inverno):

L'ATEMPORALITAT DEL TANGO i D'EN CORTO MALTÈS: "VEINTE AÑOS NO SON NADA"

Carlos Gardel (Tolosa, Occitània, 1 de desembre, de 1887/1890 - Medellín, Colòmbia, 24 de juny de 1935) fou un cantant i compositor de tangos argentí, considerat el més important de la primera meitat del segle XX.

Gardel va créixer a l'Abasto, un barri de Buenos Aires on funcionava el mercat central de fruites i verdures, edific d'estil art Déco que es conserva reciclat i convertit en un centre comercial. A una edat molt primerenca començà a ser reconegut pel seu refilet, i la seva fama transcendeix com "el Morocho del Abasto".

En 1902, sent tramoista al teatre La Victoria, és escoltat pel famós baríton italià Titta Ruffo, qui ajuda en l'educació del seu cant. Desenvolupà una sensual veu de baríton amb la que desplegà una musicalitat infal·lible i una gran expressivitat dramàtica, creant petites obres mestres del "dos per quatre" (terme amb que es coneix el Tango, en referència al seu compàs).

En 1913 celebrà un duel de tangos amb "El Oriental" José Razzano al carrer Guardia Vieja del barri de l'Abasto. En aquest duel no guanyà cap dels dos: més bé va sorgir el duo Gardel-Razzano, que va treballar unit durant quinze anys.

Juntament amb el seu col·laborador de tota la vida, el poeta i periodista Alfredo Le Pera, Gardel va escriure molts tangos clàssics, com Mi Buenos Aires querido, Volver i El día que me quieras.

Es conserven un total de 700 enregistraments. No solament va gravar tangos; també música folklòrica com milongues, zambes, rantxeres, tonades, estils, etc. Va gravar alguns foxtrots en anglès, així com algunes cançons tradicionals en francès.

El 24 de juny de 1935, Carlos Gardel, juntament amb Alfredo Le Pera i alguns músics, entre ells Indio Aguilar moriren en el xoc de dos aeroplans a punt d'envolar-se sobre la pista d'aterratge de l'aeroport Enrique Olaya Herrera de la ciutat de Medellín (Colòmbia).

Gardel es trobava en el millor moment de la seva carrera. Estava fent una gran gira per tota Amèrica Llatina i milions dels seus admiradors el van plorar.

Llavors "El Zorzal criollo" es guanyà la glòria: popularment, la gent diu que "Gardel cada dia canta millor". Un vers del seu tango Volver es va convertir en un refrany famós en tota Amèrica Llatina: "Vint anys no són res". Carlos Gardel està enterrat al cementeri de la Chacarita de Buenos Aires.

TANGO

Juny de 1923, Corto Maltès és a Argentina. En "Tango Curt" investiga sobre la desaparició de Louise Brookzowyc (cf. Louise Brooks), que havia aparegut a "Fàbula de Venècia". 

Haurà d'anar amb compte amb l'organització "Warsavia" (o Varsòvia), una xarxa de prostitució per a la qual treballava la jove dona. Corto es retroba amb Butch Cassidy i Maragda, vells coneguts i acabarà amb Estévez, el cap de la policia responsable de la mort de Louise. Deixa Argentina la nit del 20 de juny.

Vols llegir el pròleg d'aquest magnífic còmic en castellà?

Tango-Prólogo (Versión en castellano)

LA REPÚBLICA DE VENÈCIA: ENTRE VIVALDI i CORTO MALTÈS

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març de 1678–Viena, 28 de juliol de 1741), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les quatre estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica i és l'obra amb més enregistraments en disc, de la història.

Vivaldi va néixer a Venècia, en aquell temps capital de la República de Venècia, un 4 de març de 1678. Aquell dia hi hagué un terratrèmol.  Com que tenia la salut delicada, van haver de batejar-lo urgentment perquè estava en perill de mort. El seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, fou qui inicià Antonio en la carrera musical i qui més tard el va fer entrar a l'orquestra de la Cappella di San Marco. La seva mare es deia Camilla Galicchio, i va tenir 7 fills dels quals Antonio era el primogènit. Rebé les ordres menors als 15 anys i el 1703 va ser ordenat sacerdot. Com era pèl-roig, l'anomenaven Il Prete Rosso (el capellà roig). A causa d'una malaltia respiratòria crònica, probablement asma, al cap d'un any va deixar de dir missa i a finals de 1706 abandonà el sacerdoci actiu. Vivaldi es va dedicar, entre altres activitats, al negoci de l'òpera i allà va conèixer Anna Giraud (o Girò), una jove cantant d'òpera que estaria sempre amb ell. Per a ella va escriure la major part dels primers rols en les seves òperes. Abans d'Anna, Vivaldi solia anar acompanyat d'altres dones, la qual cosa fa pensar que la decisió de no fer missa podria tenir altres motivacions menys relacionades amb la seva salut. Li agradaven els plaers, la companyia de les dames i la seva activitat empresarial el va portar a viatjar per molts països i a desenvolupar una intensa carrera musical i social.